A punt de fer quaranta anys de la seva publicació, l’ona expansiva del disc debut de la banda liderada per Fermín Muguruza encara fa estralls. L'artefacte en qüestió era un còctel inèdit d’estils i d’un discurs pioner a les terres basques i a l'estat espanyol. Transmetia la rebel·lia i l'humor propis de l'edat dels integrants de la banda, que no arribaven a la vintena. Revisionaven ritmes jamaicans en clau de cançó punk britànica i ho plasmaven en himnes generacionals que encara sonen com “Sarri, Sarri”, “Mierda de ciudad” o “Nicaragua sandinista”. No deixa de sorprendre la precocitat amb què van aconseguir elaborar un disc amb un impacte de tal magnitud que va aconseguir encendre la revolta cultural que promulgaven.