CAP A LES DEUS -una gramàtica fluvial- Artistes: Enric Ansesa, Eva Cau, Anna Dot, Christophe Farnarier, Laura Ginès, Jordi Isern, Víctor Masferrer, Associació Milfulles, Jordi Mitjà, Pere Noguera, Arnau Obiols, Josep Maria Oliveras, Perejaume i Job Ramos Conferències i debats: Edurne Bagué, Maria Callís, Arnau Comas, Raül Garrigasait, Carles Guerra, Dolors Miquel, Teia Puigvert, Xavier Quintana, Anna Ribas i Jesús Soler Tallers i activitats: Albert Reixach, Associació la Sorellona, Associació Cultural La Volta, Associació Milfulles i Museu de l'Aigua Comissària: Ingrid Guardiola Del 8 d'octubre del 2021 al 9 de gener del 2022 Bòlit_PouRodó i Bòlit_LaRambla Girona és un assentament urbà molt influït per la seva fisonomia fluvial, determinat pel pas de quatre rius. El riu ens convida a relacionar-nos ecològicament amb el territori, però també serveix com a espai de creació de metàfores que ens poden ser una eina molt necessària des del punt de vista conceptual, creatiu o vital. Una deu és una font subterrània, és d'on neix el riu i, com a tal, és un principi. Tornar a les deus és tornar allà, al rovell de l'ou, a l'ull del Ter. Tornar a les deus és remuntar el riu, convertir l'espai i el temps en quelcom reversible, fer d'allò que davalla una ascensió o, com a mínim, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses. El riu, com la memòria, s'estratifica; té les seves derives que fan i desfan el camí a batzegades, sense pautes; són un flux que de vegades s'esprimatxa o es desborda. La desterritorialització i la reterritorialització són accions que no li són alienes. El riu ofereix un altre diàleg territorial més enllà de les fronteres administratives. És sintaxi de tot allò que travessa i ho fa arrossegant, erosionant, sedimentant, inundant, cisellant, desfent i refent el territori. El riu atreu magnèticament assentaments humans, d'aquí que sigui tan viu. La biologia ho anomena "connectivitat fluvial", i inclou tant les làmines d'aigua com la zona de ribera, però també les àrees inundables, els meandres i els cursos intermitents o abandonats. El que passa en una punta de riu té conseqüències sobre tot el territori, de tal manera que el món torna a una antiga causalitat. Girona és travessada pel Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants. El Ter neix a Ulldeter i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà fins a desembocar a l'Estartit. A més a més, el riu Ter uneix dos municipis que estan dividits per una frontera administrativa, Salt i Girona, una frontera que les mateixes hortes esborren. El riu és una oportunitat per pensar altres maneres de posar en valor el territori a partir de processos i conceptes com: naixement, curs-deriva, fluïdesa, sedimentació, invasió, inundació i desembocadura. Aquesta exposició forma part d'una línia d'activitats que, sota el títol genèric de De rerum natura, es pregunta per la naturalesa de les coses i per les coses de la naturalesa. En aquest cas, "Cap a les deus" és un pretext per crear una comunitat transitòria, un flux d'idees, mirades, i obres, la majoria protagonitzades per personalitats del territori, artistes que han treballat profundament la relació obra-natura i, en concret, l'imaginari fluvial; alguns d'ells, alhora, representen les deus artístiques gironines. L'exposició tindrà lloc al Bòlit_PouRodó i al Bòlit_LaRambla, però té els seus propis afluents: a l'espai de La Volta i al Museu de l'Aigua que acullen els tallers; al Centre Cultural La Mercè, amb les conferències i les relectures de llibres; a les ribes del riu Ter, a les hortes i al call jueu amb les rutes de les activitats Miticultor (programació familiar); així com a les escoles amb un programa d'activitats educatives.