La condició humana Víctor Masferrer (Artista en residència al Bòlit en col·laboració amb el Festival Art i Gavarres) La peça presentada per a l'Art & Gavarres té dos vessants: una com a instal·lació site specific a Madremanya i l'altra com a material audiovisual generat a partir d'aquesta instal·lació, exposat a Girona. Es crea així un doble moviment: extreure una imatge del paisatge per fer-ne una instal·lació física i transportar les imatges resultants a l'espai expositiu. A Madremanya hi ha 2 instal·lacions amb banderes que estableixen un vincle entre elles, amb dos punts de vista i un espai a recórrer. Aquest espai correspon a la distància que hi ha entre les dues sales expositives on es mostren les peces: la Mercè i el Bòlit Pou Rodó. Així doncs, tant la instal·lació site specific com la mostra expositiva, tenen una correlació espacial, una mateixa distància a recórrer... amb camins molt diferents: un rural i un urbà. El vídeo parteix de la sèrie de pintures que Magritte va realitzar sota el títol "La condició humana". Des de la invenció de la perspectiva, el quadre s'ha comparat a una finestra oberta. El quadre dins del quadre, passa a ser aquí la imatge dins del vídeo. Una imatge mòbil, sotmesa als atzars del vent, que disloca i fragmenta l'entorn immediat. La fotografia, en canvi, divideix la imatge utilitzada per a la bandera en diverses imatges. La bandera es converteix en un mosaic d'imatges digitals que han estat revelades amb processos fotoquímics, escampades i enterrades a peu d'asta, a peu de bandera, durant dues setmanes. El sòl és un teixit de relacions vives, que registra canvis en interacció amb el que passa a la superfície. Les fotografies funcionen com a suport físic per a documentar aquests canvis, en interacció directa amb el sòl, mitjançant una adaptació de la tècnica agrícola denominada "trampes d'arròs". Les trampes d'arròs per a microorganismes és una tècnica agrícola que usa els midons de l'arròs com a "trampa" per "capturar" la flora microbiòtica d'un punt concret. Realitzant diverses captures podem tenir una "fotografia" dels habitants del subsòl. Com més varietat de biota edàfica, més riquesa d'interaccions i més saludable es considera el sòl. I, per tant, més varietat de colors podem trobar a la nostra trampa. Per contra, si per exemple a l'indret analitzat s'han fet servir o s'utilitzen fertilitzants o productes invasius, la flora edàfica disminueix molt. Això es tradueix en pocs colors o colors monocromàtics, que mostren la supervivència de determinats fongs, normalment considerats nocius o parasitaris. Així doncs, la peça final, el que queda més enllà de la instal·lació a Madremanya, és el vídeo d'una bandera aèria, condicionada per un sol punt de vista: el de l'ull de la càmera; i una bandera subterrània, plantada als mateixos camps, que "fotografia" la realitat del subsòl, lligat a un determinat indret.