A partir del llibre de Sebald reflexionem de sobre el nexe entre infància, memòria i identitat. Alhora, i prenent com a fil uns mots d'Austerlitz, parlem de postmemòria, d'espais de la memòria i de com la nostra dedicació a la recuperació del passat està estretament lligada a «l’anàlisi d'un seguit d'imatges prefabricades que tenim impreses en la ment i ens entestem a mirar mentre la veritat es troba en una altra banda, en un indret apartat que encara no ha descobert ningú» . Per últim, tractem de veure el nexe entre aquesta prosa «en forma d'elegia» i el pensament de Walter Benjamin.