Residència Lluis Martínez (novembre - desembre 2021) Paisatges (episodi II) El projecte es planteja com un reflex de l'impacte humà sobre la natura, en forma d'instal·lació acústica. Aquesta consistirà a disposar a l'espai les cintes contenidors de les gravacions de cinc peces inspirades en cinc dels espais protegits de Girona. Aquestes cintes, que queden repartides per la sala són intervingudes amb materials abrasius, aconseguint una lenta desaparició del so. La desintegració progressiva de les cintes d'àudio mitjançant el procés de desmonetització pretén evidenciar la degradació constant que pateixen els paisatges protegits de Girona, conseqüència directa del seu ús social persistent. La intenció d'aquest exercici és poder prendre consciència de la il·lusió temporal en què vivim. El so d'unes cintes sotmeses a altes dosis de fricció triga unes vuit hores a desaparèixer del tot. L'únic propòsit o motivació que algú pot trobar a l'escolta ininterrompuda de cinc peces en bucle durant vuit hores és entrar en un estat més profund que faci de la reflexió algo físic i no mental. L'oportunitat de sentir com el so s'esvaeix incesablement de la mateixa manera que ho fan els espais naturals que tant diem estimar Lluís Martínez Fenollar (Amposta, 2000) s'inicia en la música a l'escola La Lira Ampostina i s'enamora del so a partir de l'exposició incessant a grans obres sonores que es viu a sa casa. Després d'una ESO difícil i un batxillerat un pèl accidentat, troba un breu consol al Taller de Músics, a Barcelona, on no hi passa més de sis mesos. Als 19 anys torna a intentar-ho, marxant a Àustria per cursar els estudis de trompeta a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz. Aquesta vegada, s'enamora de les classes de composició amb Johannes Berauer i s'hi queda dos cursos, fins que decideix trencar amb l'acadèmia per dedicar-se exclusivament a la creació. Autodidacta per imposició i necessitat, s'ha dedicat des de llavors a la creació d'espais sonors tant per a obres de teatre, com per a sales i exposicions de museus. En paral·lel, desenvolupa el seu projecte personal, basat en la construcció de narratives sòniques a partir d'un estudi de situacions que evoquen una manifestació particular sobre el tuacte de la condició humana. La seva mirada es converteix en so, generant una sèrie d'obres que bé es poden relacionar amb l'original com poden actuar de manera totalment independent. La bellesa de l'exercici resideix en la subjectivitat de l'acte mateix, per la infinitat d'interpretacions possibles, implícita en l'arquitectura pròpia del desenvolupament narratiu. Lluís Martínez ha estat guanyador de la convocatòria d'intercanvi amb Lo Pati. Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.